La Crónica de Don Campillo

0
932

JET vs Barça CBS

Foc i lloc

El coratge que ens fa sobreviure per tornar a casa. Terror al Valles II.

Hi ha un tribut andorrà que reflecteix l’esperit de la vida a muntanya. S’aplica sobre cada casa. La llar, el refugi, el cau. Les condicions podien ser dures allà i tenir on guarir-se seria recorfortant i sanador. Un reco propi, familiar, a on recomposar cos i anima, explicar històries a la nit i despertar-se amb les boires ja no enturbiant el cap, sino guarnint els pics que ens protegeixen fora, com una petrea guardia nocturna.

Guarir, guarnir, guardia…guardar…la compostura, no descomposar-se devant del full en blanc…en blanc no, ple de borradures i tatxadures, de linies tortes i mal endreçades, d’idees confuses en mig d’un batibull d’incoherències i rimes sense sustància.

Es en aquell moment que s’ha de deixar de banda la la lira i el compas i escriure amb les tripes, amb tota la cruesa que fa dels nostres budells el cor i d’aquest el cervell. Hem de pasar pàgina, escriure-la, sucant els dits a la sang de les ferides si cal, a la fangarada, al fem…pero entregar, entregrar a les impresores…i a nosaltres, perque al final, amics, el llibre es per nosaltres, som nosaltres.

I al tornar casa, a la llar, el refugi, el cau, amb el Foc i Lloc del nostre cor entregat, tributat a la vida, ens expliquem la historia, la pasem a net i posem tot al seu lloc al següent capitol…

Deixa un comentari